lundi 16 avril 2018

Trinitat vella

al Lionel

La meva vida no val res,
no val un ral, com diria
el Serrat quan era Serrat.

Em passo la vida petjada
rere petjada, caminant lent
pels carrers menestrals.

Fujo dels llocs cèntrics,
dels bancs i dels abeuradors
cursis per a ric avorrits.

El meu rumb són els marges.
Tots els marges. Fins aquells
que s'escapen del llenguatge

i que em deixen mut, quequejant
sobre la meva infortuna de vianant
tafaner, obsès per la calç de la vida.

***

Ma vie ne vaut rien,
pas un sou, comme dirait
Serrat quand il était Serrat.

Je consume ma vie, pas
à pas, en marchant lentement
dans les rues industrieuses.

Je fuis les lieux centraux
des banques et des abreuvoirs
cucul pour riches oisifs.

Mon cap, ce sont les marges.
Toutes les marges. Jusqu'à celles
qui échappent au langage

et qui me laissent muet, bégayant
sur mon infortune de chemineau
infatigable, obsédé par la chaux de la vie.